Eixample-Pla Cerdà
PLA CERDÀ
Projecte de l'enginyer, urbanista i polític Ildefons
Cerdà (1815-1876) per a la reforma i l'eixample de Barcelona. Va ser
aprovat pel Ministeri de Foment el 1859, malgrat que l'Ajuntament de la ciutat
havia convocat un concurs de projectes que va guanyar l'arquitecte Antoni
Rovira i Tries.
El pla Cerdà de reforma i eixample de la ciutat es basava en una estructura quadriculada, oberta
i igualitària. Proposava un Eixample que arribés des de Montjuïc i
al riu Besòs, seguint un traçat octogonal, constituït per carrers rectilinis de
20 metres d'amplada. Així, quedava delimitada una trama d'illes quadrades, que
solament era trencada per cinc vies més amples: el passeig de Sant
Joan, la Gran Via de les Corts Catalanes, la Diagonal, la Meridiana i el
Paral·lel. Per allà on travessen aquests carrers es formen les places
de Tetuan, Glòries, Espanya i mossèn Jacint Verdaguer. Les mansanes
tenien xamfrans de 45° per a permetre una millor visibilitat. En el interior de
cada una només es permetia construir en un o dos costats, l’altre espai es
deixava per el jardí del veïnat. A part dels arbres dels carrers i els jardins
de cada mansana de cases, estava previst per cada barri un gran parc de quatre
a vuit mansanes de extensió. El pla Cerdà proposava edificis d'una alçada
màxima de 16 metres, assegurant així l'aire i el sol per a tots els pisos. Si
hi afegim els arbres dels carrers, places i interiors de les illes, Barcelona
hauria semblat una ciutat-jardí.
La polèmica que va significar l'aprovació
del pla Cerdà va enfrontar el govern i l'ajuntament. Finalment, moltes de les
seves idees, de fet, no es van aplicar. Els interessos dels propietaris del sòl
i l'especulació van desvirtuar finalment el pla Cerdà.
 |
| Eixample actual. |
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada